Aquest any, Sant Jordi ha caigut en diumenge, un diumenge amb un magnífic sol de primavera; potser per això n’hem pogut gaudir molt més. Els carrers de Mataró estaven curulls: roses, llibres, galetes, punts de llibre, vermuts, passejos... I la cercavila de gegants pel centre de la ciutat.

La Galeneta, trenes ben pentinades i rosa al pit, no es va voler perdre la trobada per ballar i passejar. No només ella; ningú s’ho va voler perdre: d’altres companys i companyes gegants i gegantons, portadors i portadores, pares i mares, nens i nenes, avis i àvies, tiets, tietes, cosins i cosines... Una munió de gent que seguia la cercavila fins a l’Ajuntament. Allà, gairebé fins a les 9 del vespre, anaven entrant un per un a dormir, fins que la família Robafaves va arribar per quedar-s’hi durant uns dies perquè els nens de les escoles els puguin fer una visita abans de tornar a marxar fins a Santes.

Moltes gràcies per acompanyar-nos i... fins l’any que ve!